El primer dia de casal em vaig trobar que es va dedicar més d’una hora a parlar de les normes i a deixar-les fixades. I em vaig adonar que aquest exercici és convenient quan s’inicia qualsevol activitat amb nens o adolescents, per breu que sigui. Les normes no tenen perquè ser una tirania, es tracta simplement de qüestions de convivència i de sentit comú. Crec que és convenient explicitar-les per escrit i que les dues parts expressin que hi estan d’acord abans de començar d’activitat. Així sempre ens hi podem remetre en cas de conflicte.
Caldrà que l’adult pensi un llistat breu de normes senzilles abans de començar l’activitat, i que estigui obert a introduir-hi algun canvi o noves normes si tant l’educador com els alumnes ho consideren oportú.
També serà imprescindible que es castigui als alumnes que no les compleixin de manera reiterada, sempre fent-los un o dos avisos prèviament. Han de ser càstigs iguals per tots i coherents (relacionats amb el que s’ha fet malament).
Quan es tracta amb persones sempre hem de ser flexibles en l’aplicació de les normes, ara bé, cal impedir que l’alumne se surti amb la seva. Quan l’alumne faci una petició per rebaixar la norma, sempre que sigui raonable, no li concedirem el que demana, sinó una solució intermèdia entre la norma i el que vol. Ha de quedar clar sempre que és el docent qui “mana”. A mesura que els alumnes entren en l’adolescència, però, cal que els atorguem responsabilitats a ells, també referents al compliment de les normes i als càstigs.
Les normes no són arbitràries, sinó que tenen a veure amb els límits necessaris en qualsevol activitat humana per tal de fer possible i agradable la convivència amb els altres, des de la llar fins la feina, passant pels carrers o qualsevol espai amb altres persones.
