Psicologia social (I): L’error d’atribuir les responsabilitats als altres.

Començo la meva sèrie d’explicar coses curioses que vaig aprenent als estudis de Psicologia. Ja anireu veient que tot i que semblen curiositats inofensives, no ho són gens ni mica, ja que expliquen moltes de les característiques que defineixen el comportament humà, i tenen la peculiaritat d’elevar aquells errors que nosaltres crèiem “coses nostres” a categoria universal.

Avui us presento l’error fonamental de l’atribució o biaix de correspondència, que es refereix a la tendència que tenim a atribuir les conductes que observem en altres exclusivament a característiques inherents a la persona i a ignorar aquells factors que es relacionen amb la situació en la que es produeixen aquestes conductes.

Amb aquest error tendim a atribuir la responsabilitat a les persones i a prendre poc en consideració com poden arribar a condicionar les circumstàncies en les que es troba aquella persona al seu comportament.

Anant a l’àmbit escolar, podem pensar que un alumne té mals resultats acadèmics perquè és mandrós i poc treballador, i no entrar ni a valorar la seva situació a casa. O bé, pot donar-se el cas que sigui agressiu i poc permeable als consells que li donen els professors, però que no tinguem en consideració l’estil de criança que ha tingut a casa ni com es comuniquen els pares amb ell.

Aquests i altres errors s’expliquen per la simplificació que hem de fer per explicar la realitat, en la qual emprem aquella informació que tenim a mà: el comportament, i el relacionem amb allò que se’ns fa més evident: la persona. Això ens estalvia temps, ens evita pensar que nosaltres puguem fer el mateix, perquè el caràcter d’una persona no és contagiós, però les circumstàncies difícils són més fàcils de compartir. I finalment ens dóna una expectativa sobre els futurs comportaments d’aquella persona, cosa que és bona per nosaltres, però dolenta per la persona que és víctima de l’expectativa, ja que tendirà a complir aquestes expectatives (un altre dia m’estendré més en l’anomenada “profecia auto-acomplerta”, molt estudiada en l’àmbit escolar).

Aquest tipus d’errors són naturals en nosaltres, perquè tenen una funció de fer-nos ràpids avaluant les situacions i les persones i en certa manera simplifiquen i protegeixen el nostre món. No obstant és bo conèixer-los i ser-ne conscients perquè no se’ns escapin de les mans. Hem d’intentar ser psicològicament conscients per contribuir a un entorn sostenible emocionalment, no oblidem que nosaltres també som víctimes d’aquest tipus d’errors.

Cap on vas Aulaestudi?

Inevitablement qualsevol projecte professional està fet per evolucionar. Amb la feina passa el mateix que amb la resta de les coses de la vida, és talment com si anéssim en bicicleta, per mantenir l’equilibri és indispensable seguir pedalant, i si pot ser, fer-ho a bon ritme. Cal renovar-se per seguir-te engrescant amb el projecte i per transmetre-ho als altres.

Els plans per aquest estiu consistiran en consolidar la preparació de les recuperacions del setembre dels alumnes d'ESO. La gran novetat serà muntar un intensiu les 2 últimes setmanes d’agost per preparar la convocatòria de setembre de la Selectivitat.

I l’any vinent, Aulaestudi, on aniràs?

Doncs vull obrir de nou les conferències i tallers per a pares, una proposta que es vol anar estabilitzant per anar atraient més i més participants.

Les primeres dues conferències, el curs passat, han donat un fruit inesperat aquest final de curs: ha arribat un alumne gràcies a una d’elles!

A més, vaig viure gràcies a aquelles conferències el meu minut de glòria, quan el mateix Rafael Bisquerra, il·lustre catedràtic que era citat profusament a la bibliografia de la xerrada, s’hi va personar!

Les classes aquest curs han anat millor que el curs anterior, crec que la metodologia està prou ajustada per garantir que tots els alumnes evolucionen positivament, i alguns espectacularment. En docència no existeixen els miracles i sobretot podem dir que els canvis no són ràpids, però són enormement gratificants.

Aulaestudi vol créixer i sentir-se orgullós d’ell mateix, li desitjo ànims i molts èxits!

Els estudis de Psicologia

Aquest setembre he començat a estudiar Psicologia a la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia). Suposo que s’ha imposat el desig d’aprendre formalment allò que s’ha convertit en la meva vocació: les persones. Quan tota aquesta aventura va començar, ara fa quasi 4 anys, no em podia imaginar que m’agafaria tan fort i em transformaria, però el més important és que m’ha donat una professió a la que em vull dedicar realment.

Ara ja he superat el primer semestre, amb una càrrega del 70% respecte un curs normal (intentaré fer la carrera amb 6 anys, enlloc de 4), i puc dir que m’ha agradat i que me’n he sortit, que ja és molt! Treure’s una carrera no és bufar i fer ampolles, això serà sobretot una cursa de resistència en la que hi haurà moments de tot, però malgrat tot tinc clar que vull perseverar fins al final.

Tornaré a ser més constant escrivint entrades al blog perquè tinc ganes d’explicar coses que aprenc en els estudis, i mantindré també entrades relacionades amb la docència i les meves experiències a Aulaestudi.

La vida segueix sempre que vulguem seguir aprenent!