Psicologia social (I): L’error d’atribuir les responsabilitats als altres.

Començo la meva sèrie d’explicar coses curioses que vaig aprenent als estudis de Psicologia. Ja anireu veient que tot i que semblen curiositats inofensives, no ho són gens ni mica, ja que expliquen moltes de les característiques que defineixen el comportament humà, i tenen la peculiaritat d’elevar aquells errors que nosaltres crèiem “coses nostres” a categoria universal.

Avui us presento l’error fonamental de l’atribució o biaix de correspondència, que es refereix a la tendència que tenim a atribuir les conductes que observem en altres exclusivament a característiques inherents a la persona i a ignorar aquells factors que es relacionen amb la situació en la que es produeixen aquestes conductes.

Amb aquest error tendim a atribuir la responsabilitat a les persones i a prendre poc en consideració com poden arribar a condicionar les circumstàncies en les que es troba aquella persona al seu comportament.

Anant a l’àmbit escolar, podem pensar que un alumne té mals resultats acadèmics perquè és mandrós i poc treballador, i no entrar ni a valorar la seva situació a casa. O bé, pot donar-se el cas que sigui agressiu i poc permeable als consells que li donen els professors, però que no tinguem en consideració l’estil de criança que ha tingut a casa ni com es comuniquen els pares amb ell.

Aquests i altres errors s’expliquen per la simplificació que hem de fer per explicar la realitat, en la qual emprem aquella informació que tenim a mà: el comportament, i el relacionem amb allò que se’ns fa més evident: la persona. Això ens estalvia temps, ens evita pensar que nosaltres puguem fer el mateix, perquè el caràcter d’una persona no és contagiós, però les circumstàncies difícils són més fàcils de compartir. I finalment ens dóna una expectativa sobre els futurs comportaments d’aquella persona, cosa que és bona per nosaltres, però dolenta per la persona que és víctima de l’expectativa, ja que tendirà a complir aquestes expectatives (un altre dia m’estendré més en l’anomenada “profecia auto-acomplerta”, molt estudiada en l’àmbit escolar).

Aquest tipus d’errors són naturals en nosaltres, perquè tenen una funció de fer-nos ràpids avaluant les situacions i les persones i en certa manera simplifiquen i protegeixen el nostre món. No obstant és bo conèixer-los i ser-ne conscients perquè no se’ns escapin de les mans. Hem d’intentar ser psicològicament conscients per contribuir a un entorn sostenible emocionalment, no oblidem que nosaltres també som víctimes d’aquest tipus d’errors.