Començo la meva sèrie d’explicar
coses curioses que vaig aprenent als estudis de Psicologia. Ja anireu veient
que tot i que semblen curiositats inofensives, no ho són gens ni mica, ja que
expliquen moltes de les característiques que defineixen el comportament humà, i
tenen la peculiaritat d’elevar aquells errors que nosaltres crèiem “coses
nostres” a categoria universal.
Avui us presento l’error fonamental de l’atribució o
biaix de correspondència, que es refereix a la tendència que tenim a atribuir
les conductes que observem en altres exclusivament a característiques inherents
a la persona i a ignorar aquells factors que es relacionen amb la situació en
la que es produeixen aquestes conductes.
Amb aquest error tendim a
atribuir la responsabilitat a les persones i a prendre poc en consideració com
poden arribar a condicionar les circumstàncies en les que es troba aquella
persona al seu comportament.
Anant a l’àmbit escolar,
podem pensar que un alumne té mals resultats acadèmics perquè és mandrós i poc
treballador, i no entrar ni a valorar la seva situació a casa. O bé, pot
donar-se el cas que sigui agressiu i poc permeable als consells que li donen
els professors, però que no tinguem en consideració l’estil de criança que ha
tingut a casa ni com es comuniquen els pares amb ell.
Aquests i altres errors s’expliquen
per la simplificació que hem de fer per explicar la realitat, en la qual emprem
aquella informació que tenim a mà: el comportament, i el relacionem amb allò
que se’ns fa més evident: la persona. Això ens estalvia temps, ens evita pensar
que nosaltres puguem fer el mateix, perquè el caràcter d’una persona no és
contagiós, però les circumstàncies difícils són més fàcils de compartir. I
finalment ens dóna una expectativa sobre els futurs comportaments d’aquella
persona, cosa que és bona per nosaltres, però dolenta per la persona que és
víctima de l’expectativa, ja que tendirà a complir aquestes expectatives (un
altre dia m’estendré més en l’anomenada “profecia auto-acomplerta”, molt
estudiada en l’àmbit escolar).
Aquest tipus d’errors són
naturals en nosaltres, perquè tenen una funció de fer-nos ràpids avaluant les situacions
i les persones i en certa manera simplifiquen i protegeixen el nostre món. No
obstant és bo conèixer-los i ser-ne conscients perquè no se’ns escapin de les
mans. Hem d’intentar ser psicològicament conscients per contribuir a un entorn
sostenible emocionalment, no oblidem que nosaltres també som víctimes d’aquest
tipus d’errors.
