La guerra dels deures

El 99% dels pares opinen que els seus fills deixen els deures i l’estudi per l’últim moment, i la veritat és que tenen raó. No obstant, si ens fixéssim en les tasques que han de fer els adults durant el dia, trobaríem un patró bastant similar. Deixem les coses que no ens agraden pel final, i les fem només si veiem que no ens les podem estalviar.

Habitualment els pares davant d’aquest problema apliquen el control, la insistència i finalment el càstig. D’aquesta manera els pares converteixen els seus fills en subjectes passius a l'hora de solucionar aquest problema. Quan parlo de control, vull dir que és el progenitor el que assumeix el paper de preguntar i vigilar que el fill faci la feina. Seguidament, si veu que no es fa cas a la seva demanada, insisteix i torna a insistir. El següent pas és perdre la paciència, en aquest punt ja es passa a castigar o almenys a amenaçar amb fer-ho.

Es pot dur la situació d’una altra manera, més agradable i també més efectiva. Ens caldrà posar en joc 3 ingredients.

Primer de tot cal situar el problema i els protagonistes en la posició que els correspon. Cal que pares i fills s’adonin que estan realment al mateix bàndol, les dues parts volen treure bones notes i passar de curs. Una conversa en aquest sentit és necessària abans de passar a prendre altres accions.

En segon lloc, els pares han de prendre un paper d’ajuda i de suport, el paper protagonista li correspon al fill. Això voldrà dir que ha de ser el fill el que planifiqui i controli la seva agenda i no serà el pare qui ho farà. El pare pot orientar i proposar, no fer-ho tot ni imposar el seu criteri.

En tercer lloc, els pares si que han de muntar l’escenari perquè els propòsits es converteixin en plans concrets, i els plans en realitats.

Del problema dels deures ha de sortir un pla d’acció consensuat, on hi constin les hores i els dies de dedicació, les normes i les conseqüències que es deriven del compliment del pla. Així per exemple es pot decidir (i fins i tot posar per escrit) que cada dia, de dilluns a divendres, de 17:30 a 18:30 el fill es dedicarà a fer els deures i que en època d’exàmens s’ampliarà l’horari en dies i en hores. Es pot fer constar algunes excepcions. És important que el pla sigui senzill i breu.

La part fonamental a l’inici serà la de les conseqüències, cal buscar alguna petita recompensa en el propi dia per premiar el compliment de la feina, com ara poder jugar a l’ordinador o la consola, cada noi té alguna cosa que li agradi. Així premiem enlloc de castigar i ajudem a instal·lar l’hàbit. Més endavant, el reconeixement o la felicitació dels pares o les pròpies notes ja s’acaben convertint en recompensa suficient per l’alumne, de totes maneres això ens ho anirà mostrant el dia a dia.

El que si que és essencial és que no doneu mai el premi si no s’ha fet la feina pactada, ni oblideu de donar-lo quan s’ha fet, perquè sinó no servirà de res la feina feta.

Cal ser constant, actiu i revisar, i si cal millorar, el pla cada setmana per assegurar-nos que segueixi funcionant, però sense caure en fer grans canvis cada setmana. Pares i fills tenen la capacitat de participar en aquesta revisió i fer contribucions de qualitat.

Castigar algú que s’equivoca o que no sap com afrontar un problema no serveix de res, el que si que serveix és ensenyar-lo a solucionar-lo i estar al seu costat mentre ho fa. I no us oblideu mai de felicitar i d’elogiar la feina ben feta, el reforç positiu farà que les conductes es repeteixin, però sobretot veureu la cara de felicitat que fan al rebre el vostre reconeixement.