Summerhill, la pedagogia de la llibertat

En el període que vaig cursar pedagogia, vaig tenir la sort d’assistir a les classes de Josep M. Puig, un professor realment excel·lent que, a més de conduir intel·ligentment les sessions, ens va deixar en herència un llistat de llibres per llegir realment notables. Mercès a aquelles recomanacions, aquests dies tinc a les meves mans el cèlebre “Summerhill”.

Summerhill és una escola anglesa que va ser fundada el 1921 per Alexander Sutherland Neill. Neill va escriure un llibre sobre aquesta escola, titulat com ella, Summerhill, on s'explica detalladament el funcionament del centre docent. Es tracta d’una escola que s’anomena democràtica, ja que es caracteritza per dos principis bàsics: la possibilitat que els alumnes escullin si volen assistir a classe i la dinàmica de les assemblees, on tots participen, per decidir les normes de l'escola.

Us proposo un parell de fragments perquè en tingueu una mostra:

“L’infant difícil és l’infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món.”

“Evidentment, una escola que obliga els infants actius a romandre asseguts en uns pupitres per estudiar matèries, la major part de vegades inútils, és una escola dolenta. És una bona escola només per als qui creuen en una escola d’aquest tipus, és a dir per als ciutadans sense esperit creador que volen infants dòcils sense esperit creador, infants que encaixin en una societat que té com a model l’èxit del diner.”

Classe a Summerhill, 1930

La lectura d’aquest llibre em porta a reflexionar sobre lo trencadors que em semblen encara els seus principis, potser la nostra societat ja no és aquella que reprimia els nens durament ni existeix una estricte repressió sexual, però segueix existint una manca de llibertat en els nostres infants, seguim oferint-los una educació que no està centrada en els seus interessos sinó en les nostres expectatives sobre ells, unes expectatives heretades al seu torn dels que ens van precedir.

De fet, el nostre model educatiu prové de la Revolució Industrial, per tant del segle XVIII, un model que servia per fer obrers de fabriques, i que no s’ha replantejat seriosament des d’aleshores. De manera que a les facultats de pedagogia se segueixen usant un bon grapat de llibres que relaten experiències pedagògiques que neixen a principis del segle XX. Aquests segueixen sent rellevants i vigents quasi un segle després.

Afortunadament he sabut que Summerhill, i algunes poques més com ella, segueixen funcionant.