Assertivitat

Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte. És una habilitat comunicativa que implica no obviar l’expressió dels propis pensaments, emocions o creences i defensar els propis drets. Té lloc de manera directa i clara, honesta i sincera alhora que apropiada - en el lloc i a la persona indicada - per tal de respectar els drets de l’altra persona. Per dir-ho curt, he de dir què penso però fer-ho sense molestar l’altre.

Els que ens allunya més sovint de tenir una conducta assertiva és el fet de deixar-nos endur per les nostres emocions, així per exemple, si ens fan una crítica, automàticament la neguem, deixant tancat el diàleg, quan la conducta assertiva implicaria deixar el canal comunicatiu obert, practicant l’escolta activa i finalitzant el diàleg amb una resposta assertiva, és a dir, no agressiva de cara l’altre. Caldrà que evitem la reacció emocional, perquè implicaria centrar-nos exclusivament en defensar-nos d’una suposada ofensa, enlloc de mantenir el diàleg obert. El diàleg servirà per fer-nos una idea objectiva dels fonaments de la crítica, de manera que llavors la podrem respondre sense ser agressius. Ho aconseguirem si en tot moment ens mantenim “freds”.

A l’altre extrem de les respostes agressives hi trobem la passivitat, aquelles persones que tendeixen a acceptar el que els passa o el que els diuen per tal d’evitar confrontar-se.

És doncs a mig camí on trobem les conductes assertives, defensem els nostres interessos davant dels altres, però no neguem els dels altres, ja que respectem el seu espai.