- Les condicions ambientals. Són aquelles que faciliten el contacte entre les persones. Com ara la proximitat física o la participació en les mateixes organitzacions o activitats.
- Els factors de comportament. Es donen en la mesura que les persones es tornen dependents les unes de les altres per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, es creu que el mecanisme bàsic en la formació d’un grup és l’expectativa d’una gran recompensa amb poc esforç per part de les persones que s’integrin al grup. Aquí s’inclourien recompenses de tipus social, com ara l’expectativa d’esdevenir més valorat socialment o d’adquirir una posició social superior. I també hi trobaríem aquelles persones que busquen integrar-se en un grup per pal·liar necessitats relacionades amb l’ansietat i la inseguretat personals.
- El component afectiu. El grup es constitueix a partir d’uns sentiments compartits. Poden ser sentiments mutus de simpatia, com en un grup d’amics. Es pot tractar de compartir sentiments per uns ideals, una causa o unes activitats que són pròpies del grup. O bé, podem trobar que un grup s’organitzi al voltant d’una persona, amb la qual s’identifiquen els membres del grup. Aquells grups en el que el component afectiu sigui molt important, tendiran a ser més tancats en ells mateixos (menys oberts a l’entrada o sortida de persones) i poc conflictius.
- El component cognitiu. Es basa en el reconeixement de certes semblances en característiques importants que defineixen la personalitat dels membres del grup. Es pot tractar de la manera de pensar, de característiques professionals, o d’altres. Siguin les característiques que siguin, els individus s’associen perquè perceben alguna semblança entre ells. Aquest tipus de grups desenvolupen molta consciència de qui pertany al grup i de qui no, ja que tenen la referència clara les característiques que els defineixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada