Observant els professors des de l’altra banda (primera part)

La meva experiència recent com a alumne del curs de monitors en el lleure ha canviat la idea que tenia sobre la gestió de l’aula.

Jo era del parer que per conduir una classe calia il·lusionar i motivar l’alumne. I això es podia dur a terme fonamentalment amb la pròpia actitud entusiasta cap al que s’ensenya i amb el plantejament que es fa de la matèria. Per mi tot es limitava a dos punts: tractar amb respecte els alumnes i atorgar-los un rol de protagonistes actius.

El primer punt consistia en l’instint natural de tractar bé als altres, amb el respecte que es mereix qualsevol persona, nen o adult. I pel que fa al segon punt, es tractava de recolzar-se  en el principi que s’aprèn fent. Si alguna cosa em va quedar clara del meu període de formació com a professora, és que l’alumne ha de ser un agent actiu i no passiu del seu propi procés d’aprenentatge, no ha de ser un simple escoltador i repetidor.

Pensava que, al canviar el rol de l’alumne, aconseguint que se sentís protagonista i respectat pel professor, ja canviava la dinàmica, ja podia tenir alumnes predisposats positivament per aprendre i aconseguiria dinàmiques d’aula també positives. Això va ser veritat durant les pràctiques tutelades que vaig realitzar el curs passat, però no es compleix en la realitat.

Les pràctiques tutelades tenen un parany: hi ha 3 adults a l’aula. Aquest detall que sembla innocent, o relativament innocu, ho acaba sent tot.

A la realitat, cal guanyar-se el respecte dels alumnes, i en cert sentit, el lideratge del grup, per poder dur les classes a bon port. Aquest és el motiu pel qual alguns professors acaben sent extremadament “bordes” amb els alumnes, si no els és possible guanyar-se aquesta posició respectable amb el propi “savoir faire”, cal fer-ho amb autoritarisme o com es pugui.

La veritat és que quan vaig exercir de professora substituta durant 3 setmanes, ja vaig veure que amb els ingredients de pràctiques no me’n sortia. Vaig recórrer als càstigs. Vaig haver de cridar. Vaig haver de claudicar a estones. I tot i així, no sempre me’n vaig sortir. L’experiència no es va assemblar en res a la de les pràctiques.

El que vaig viure al curs de monitors fa cosa d’un mes en va apartar definitivament de la meva teoria “bonista”. Hi va haver una professora, que posteriorment vaig saber que era novella, que no controlava en absolut la classe, i ens la vam menjar amb patates! Nosaltres, un grup d’adults (tot i que majoritàriament de 18 i 19 anys). Sense un control i uns límits establerts, vam impedir que es dugessin a terme normalment les dues classes que ens va impartir. Si això va passar amb nosaltres, què no passarà si els alumnes tenen 12, 13, 14 o 15 anys! Per tant es fa imprescindible no obviar les dinàmiques poc racionals que tenim els grups de éssers humans. Quan ens toca ser el professor i estem en proporció 30:1, cal emprar tècniques que facin possible conduir la classe, tinguin l’edat que tinguin els nostres alumnes.

Continuarà...